Montse Santolino

Quin és el pla de comunicació de la Federació Catalana d'ONG (FCONG)? Des de quan el teniu? Quin paper hi juguen les xarxes socials?

Ara mateix no tenim pla de comunicació perquè estem en un procés de fusió i, de fet, ens estem trobant amb aquesta necessitat. El pla de comunicació ha de tenir un paper molt important en el pla estratègic d'una organització. Com estem en plena reestructuració no hem fet plans a llarg termini, sinó més aviat anem fent segons el que ens trobem pel camí. Anem fent una mica sobre la marxa. Com hem fet aquest procés de fusió, estem esperant a que la junta decideixi el pla estratègic de la organització i en funció d'això farem el pla de comunicació. Ara estem una mena de transició, de canvi de com havíem estat fins ara.

Nosaltres som una entitat que estem treballant amb organitzacions petites i mitjanes. Sobretot les mitjanes, les xarxes socials han pogut arribar a publicar sense ajuda dels mitjans i han arribat a tenir més incidència. Amb una bona estratègia de xarxes o un community manager potent, una entitat mitjana o petita pot fer molta més incidència, tenir molts més seguidors, tenir més presència a espais digitals que no una ONG gran. Hi ha ONG mitjanes i petites que tenen més traça, ho saben fer millor i entenen quina és la dinàmica de les xarxes.

També oferim formacions sobre aquest tema a membres de les entitats que pertanyen a la nostra fundació. A les entitats també hi ha problemes de personal i els mateixos tècnics i treballadors que fan altres funcions acaben encarregant-se de la comunicació.

Tenim dues funcions principals, donar servei a les entitats i fer de lobby polític. En aquest moment en què la política està en una situació complicada les xarxes socials per nosaltres estan sent molt útils perquè en aquest moment de retallades tan grans, quan crides els mitjans de comunicació no venen, no en podem dependre perquè amb les retallades en camps com l'educació i la sanitat no sortiríem mai. A nivell polític hem de fer-nos visibles amb les xarxes socials.

El fet que nosaltres tweetegem o fem retweet d'una sessió del Parlament on es parli del Tercer Sector ens aporta un augment de seguidors i de volum a la xarxa, a més de moviment, et permet fer-te més visible.

Preocupa a les entitats el tema de les xarxes socials?

Preocupa la comunicació en general i l'ús de les tecnologies en particular. Fem formacions on parlem de xarxes socials, del web 2.0, comunicació interna i les xarxes socials relacionades amb això, també hem fet formació sobre plans de comunicació, com redactar notícies per la xarxa. Tot això des de fa un parell d'anys cap aquí. Costa fer el pas cap al 2.0, però saben què és el que toca ara i s'adonen que es tracta d'un espai on tothom hi està i elles també hi han de tenir el seu lloc.

Per a què utilitzen aquestes eines?

Diria que hi ha com diferents nivells. El primer és el que fa entrades com les que abans feia per premsa i publicitat, ara ha ampliat el camp i ho distribueix també a les xarxes socials, com si aquestes fossin un aparador de les campanyes, de l'agenda, de les notes de premsa. Les ONG que estan en aquest nivell tenen una mirada molt unidireccional, i n'hi ha moltes. El problema és que l'encarregat de comunicació és l'únic que hi entén i les estructures de l’organització normalment no són ni flexibles ni ràpides i llavors el fet d'entrar a xarxes socials acaba sent qüestionat per la pròpia estructura de les organitzacions.

Primer vam incorporar professionals que entenguessin les xarxes socials per poder començar a treballar-hi, una vegada ho hem fet, queda que l'estructura entengui que es necessiten mecanismes de presa de decisions més ràpids. En organitzacions petites i mitjanes no es veu tant, però les entitats grans tenen molta por de deixar les decisions a alguns professionals per dir segons quines coses. S'ha de posar en qüestió l'estructura interna. Hi ha organitzacions mitjanes i petites que ho estan fent molt bé, però encara estem en un procés bastant lent. No tenim aquesta facilitat encara.

Quina creus que seria la xarxa més adequada a la vostra fundació?

Ens trobem amb un problema, ja que per exemple nosaltres hem reconvertit un perfil de Twitter que teníem per la fusió de les dues fundacions fàcilment, però amb la pàgina de Facebook no serà tan fàcil perquè no deixa canviar el nom. Així que com havíem de fer un canvi ràpid, de moment Facebook ho tenim més aturat i Twitter ho estem utilitzant més, perquè té aquest punt més de repercussió a nivell social i polític, que és el que ens interessa ara. A més a més, nosaltres no hem de generar comunitat, sinó les nostres entitats, que són les que han de tenir relació directa amb la ciutadania.

Som una entitat de segon nivell, el nostre principal objectiu és fer d'intermediaris entre les ONG i l'administració, no directament amb la ciutadania.

Qualsevol xarxa social requereix que hi dediquis temps i ara mateix al que més temps li podem destinar és a Twitter.